Valéncia, 01/06/2024
Editorial
En est espai, com sol passar en els articuls editorials de qualsevol mig de comunicacio, nos centrem habitualment en la denuncia i la reivindicacio. Sense abandonar del tot eix aspecte, anem a dedicar-nos en esta ocasio a fer-nos reso de les ultimes iniciatives que suponen, encara que siga, un esqualit raig d’esperança; menut, pero raig de llum entre les ombres al cap i a la fi. Les han protagonisades alguns ajuntaments donant veu al valencianisme, cites que han possibilitat presentacions de llibres, semanes culturals, conferencies…, i que han de supondre una alegria puix eixes finestretes s’han obert i la veritat del valencianisme s’ha fet present.
Hem de mencionar a ajuntaments com els de Montserrat (semana dedicada a promocionar la figura d’Anfos Ramon i presentacio de llibres); Torrent, en l’organisacio d’una variada semana cultural (conferencies, contacontes, jocs infantils, etc.); Massamagrell, que just l’ultima semana de maig organisava diversos events, i Albal, que ha obert un cami similar. Tambe nos apleguen noticies d’algun curs que està encara en proyecte.
Hem de destacar que en totes estes localitats s’ha fet possible tot aço, no per iniciativa del PP, que governa en elles gracies a Vox –i al partit Avant Albal-Decidix en el cas d’Albal–, sino gracies ad estos atres partits de la coalicio de govern, els quals han fet realitat lo que prometeren en campanya electoral. Ya sabem de la calculada ambigüitat del Partit Popular i de la seua predileccio en temes culturals per tot lo que fa olor a “pancatalanisme”. Ahi tenim el “Any Estellés”, impulsat per la Diputacio de Valencia (en mans del PP), i en especial pel seu diputat de cultura, Francisco Teruel (tambe del PP), al que s’han adherit alguns ajuntaments per a promocionar una de les figures senyeres del pancatalanisme mes sucursaliste. El PP en aço es aliat de Compromís i del PSPV-PSOE.
Per a ser justs, determinades entitats valencianistes han rebut algunes menudes subvencions (res que vore en el riu d’euros que ha estat rebent el catalanisme les ultimes decades, especialment els ultims anys) per part d’organismes publics dirigits pel PP (Ajuntament de Valencia i Conselleria). Alguns ya se donaran per satisfets i començaran a reivindicar el –ara si– “valencianisme” de este “nou” PP. N’hi ha uns atres, mes exigents, que esperen molt mes –i no principalment en relacio en els diners– d’estos politics que, com els sepulcres de les Sagrades Escritures, presenten varies cares i que, com veem, si han obsequiat en alguna molleta al “valencianisme” es nomes per allo de quedar be en Deu i en el dimoni. Confiem que eixes ajudes siguen invertides en proyectes solits, els quals deurien revertir en fer alvançar el moviment en tots els camps –tambe en el politic–.
Per una atra banda, es motitu d’alegria per al valencianisme en general, i en especial per a la nostra associacio, que per fi el poeta Anfos Ramon i García tinga dedicada una via publica en el nomenclator de la ciutat en la que naixque, vixque i falli. El gran poeta, del que es celebra enguany el centenari del seu natalici, fins ara no ha segut mereixedor de que les institucions publiques li dedicaren un reconeiximent similar al que uns atres governs d’un atre signe han dedicat i dediquen al pancatalaniste Estellés. Ni tan sols s’han plantejat la difusio de la seua ampla i premiada obra, especialment poetica, reeditant-la, manco encara han pensat fer valdre la seua figura, la d’un compromes valencianiste fidel al poble valencià i a la llengua que este parla.
Tres organisacions valencianistes han capitalisat est acontenyiment i ya han organisat diversos actes per a posar en valor al multipremiat poeta naixcut en Russafa, de la qual cosa hi ha que felicitar-se.
En este sentit, i en una major amplitut associativa, prop d’un centenar de persones i mes de 15 entitats, es reunien el passat 25 de maig en la Ciutat Fallera per a participar en l’inauguracio de la plaça que, des d’eixe mati de dissabte, porta el nom de “Anfos Ramon i García. Poeta”. L’acte, al que acodi el regidor de cultura i patrimoni de l’Ajuntament de Valencia, José Luis Moreno, fon conduit per Òscar Rueda, president del Casal Bernat i Baldoví i vicepresident de Lo Rat Penat. Intervingueren el fill primogenit d’Anfos, Anfos, que pronuncià un sentit parlament en el que, de manera resumida, parlà de la persona, de l’espos, del pare, del treballador, del catolic i sobretot del poeta i del valencianiste. Seguidament el poeta Donis Martín llegi un fragment del poema “Com la sanc feta paraula” (1986) que Anfos aportà ad aquell magnific acte que s’organisava en el marc de les festes del patro del Regne de Valencia –sant Vicent Ferrer– i que era el Dia de la Paraula Valenciana. A continuacio prengue la paraula l’escritora Mª Jesús Coves per a llegir un atre poema d’Anfos, “L’herencia”, premiat en una Flor Natural.
Arribats ad este punt el capellà Fernando Ramon, nebot de l’homenajat, benei la placa que ara rotula una plaça de la ciutat en el nom del poeta.
Per a finalisar l’emotiu acte, se cantà “La Casa Vella”, eixe commovedor poema-himne que Anfos nos deixà per a recordar-nos quí som i d’a on venim.
Artícul publicat en el bolletí del Rogle Constanti Llombart nº213-Juny 2024.
