Enguany se complixen 100 anys de naiximent d’Anfós Ramon i Garcia, i per eixe motiu (i davant la falta d’un reconeiximent oficial) l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i Lo Rat Penat, en la colaboració d’unes atres entitats del valencianisme cultural, organisen l’Any d’Anfós Ramon.
En esta pàgina web podràs trobar tota l’informació sobre les celebracions previstes i realisades en este any commemoratiu, aixina como accedir a més recursos informatius relatius ad este autor i la seua obra.
Anfós Ramon i Garcia, en el centenari del seu naiximent
Molt s’ha escrit de la seua vida, des del 28 de març de 1924, quan naixqué ací, en la seua terra, en la ciutat de Valéncia, en el carrer dels Tomasos del seu benvolgut barri de Russafa, fins al 17 de juny de 2014, quan se n’anà deixant-nos el seu extraordinari cabal lliterari i poètic.
Molt s’ha escrit també de la seua obra, d’entre la qual destaquen els seues llibres de poesia: A tres carrers (premi Valéncia de Lliteratura de la Diputació de Valéncia, 1963), Sembrarem la veritat (premi Xavier Casp de l’Ajuntament de Carlet, 1975), Des de la veu del silenci (premi Ciutat de Castelló, 1977), Exigiré la font i el testimoni (premi falla Pintor Andreu d’Alzira, 1981), I les notes de vidre a la paraula (premi Primavera, Catarroja, 1982), Si el vent estrena paraules (premi Primavera, Catarroja, 1984), Llibre del poeta faller, La meua història exigida, L’espill transparent, De la nit i les mentires, Ofici de paraules, La clau del llavi obert (premi Ciutat de Valéncia , Roïç de Corella de poesia, en 1997), Rapsòdia en carn per dins (premi Benvingut Oliver, Catarroja, 1997), De les íntimes reflexions (publicat per l’Institut Alfons el Magnànim de la Diputació Provincial) o Antologia poètica; el biogràfic Anfós Ramon; o l’autobiogràfic Memòria inèdita.
Càrrecs i honors
Participà en la redacció dels periòdics: Al dia (de temàtica econòmica) i La noche eucarística (que dirigí 12 anys). Fon vicepresident de Lo Rat Penat i President dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.
En 2002 fon mereixedor del Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, otorgat per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA), i en commemoració d’este nomenament, se li dedicaren les Jornades dels Escritors de 2003, celebrades els dies 9, 10 i 11 en el Palau dels Scala de la Ciutat de Valéncia, sèu de la Diputació Provincial, presidides per Fernando Giner Giner,
president de la corporació provincial en aquell moment.
En 2008 se li concedí el Premi Llealtat. En 2012 fon nomenat Acadèmic d’Honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), pel fet d’haver compartit la seua autoritat llingüística en el seu volgut poble valencià, a l’ingressar en la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la referida institució.
Unes atres distincions foren: Prohom de Lo Rat Penat; nomenament com a Cavaller de la Poesia per l’Associació d’Amics de la Poesia de Valéncia; Creu de Sant Jordi del Centenar de la Ploma; premi Josep Mª Guinot de l’Associació Cardona i Vives; el premi Maximilià Thous d’Or, el primer concedit en la seua història per la Falla Bilbao-Maximilià Thous; Palma d’Or del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano; o el premi ‘Valencianos en la Onda’ otorgat per Onda Cero Ràdio.
L’importància de la seua activitat lliterària feu que se l’incloguera en l’edició bilingüe (anglés i espanyola) de Anthology of valencian poetry de la Sthephen F. Austin State University i en la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana.
Poeta autodidacta, fon considerat com de tendència neorrealista, pero en un punt eclèctic que el feu tindre una definida personalitat pròpia. En paraules senzilles expressava pensaments profunts, i es mogué hàbilment per distintes branques poètiques: poesia patriòtica, religiosa, lírica, jocfloralesca, satírica, popular…
Referent en la poesia lírica
Jocs Florals
La seua caent de poeta líric li reportà numerosíssims guardons. La primera Flor Natural la guanyà en 1957, en els Jocs Florals d’Algemesí; en acabant la tornà a guanyar en eixa mateixa localitat dos voltes més. En 1959 obtindria la seua primera Flor Natural en els Jocs Florals de Valéncia, la qual cosa repetiria en unes atres 8 ocasions, convertint-lo, aixina, en 9 guardons, en el poeta en més Flors Naturals de l’història dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia (i això que deixà de participar 21 anys en eixe certamen, puix des de 1980 al 2000 fon el President d’eixa justa de la Gaya Ciència, i, llògicament, no podia presentar obres); l’última Flor Natural d’estos Jocs la guanyà en 2010, quan ya contava en 86 anys.
A banda obtingué també Flors Naturals en els certàmens de: Vilanova de Castelló i Massamagrell, en quatre ocasions; Meliana, Xàtiva, Castelló de la Plana, Manises, Guadassuar, Nules, Chirivella, Massanassa i l’Ateneu Marítim, en tres ocasions; Sueca, Moncada, L’Alcúdia, Carlet, Puçol, Sant Joan de Moró, Tavernes de la Valldigna, Teulada, La Font de la Figuera, Càrcer i Vilarreal, en dos ocasions; i Burjassot.
No hem pogut conseguir l’exacta relació de Violes i Englantines obtingudes, puix li les concediren en moltes de les localitats mencionades, i en algunes d’elles, per desgràcia, no es fea relació en prensa més que del premi principal, és dir, de la Flor Natural. Anfós mateix no les relaciona íntegrament en cap dels llibres o artículs biogràfics. Passaran, això sí, de la quarantena…
En ser-li concedits tants premis poètics, obtingué, com no podia ser d’una atra manera, el màxim títul que se pot otorgar en poesia en valencià. És dir, posseïx el títul de Mestre en Gai Saber, i li l’otorgaren casi al començament del seu devindre poètic: en 1961. Només se concedix una volta en la vida, pero li’l podrien haver concedit en més d’una vintena d’ocasions pels mèrits obtinguts.
Uns atres guardons
Uns atres guardons importants que obtingué (alguns dels quals ya indicats) foren el premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial de Valéncia; el Ciutat de Castelló; el premi Xavier Casp de l’Ajuntament de Carlet; el premi Falla Pintor Andreu d’Alzira; el premi de poesia Roïç de Corella, de l’Ajuntament de Valéncia; el premi Primavera de l’Associació El Palleter de Catarroja, en dos ocasions; el premi Primavera de l’Associació d’Amics de la Poesia de Valéncia, en cinc ocasions; la Taronja d’Or de Vilarreal, per dos voltes, i una Taronja de Plata; el premi Benvingut Oliver de l’Ajuntament de Catarroja; la Rosa i Medalla d’Or de la Casa del Obrers; el premi de la Vendimia de Jerez a on se li entregà el Catavins d’Or per un cant al vi de Xerés escrit en idioma valencià, que portava per títul
Xerés, la primavera.
Premis en la localitat de Paterna
Menció a banda mereix la seua participació en els concursos lliteraris de la valenciana localitat de Paterna. En esta localitat conseguí 10 Flors Naturals en els seus Jocs Florals; la primera en 1961 i l’última en 1998. Posteriorment, conseguí també guanyar tots els guardons dels distints apartats del certamen lliterari organisat per l’Ateneu Cultural Paterna, en diferents anys: els premis Roberto Salvador, Torre de Paterna i Coves de Paterna.
Producció en castellà
L’immensa majoria de la seua producció poètica fon en llengua valenciana; pero també participà en obres escrites en castellà, i en eixa llengua guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Montanejos, Alboraig, Chest, Énguera i Vilarreal (a on també conseguí, com ya està dit, dos Flors Naturals en valencià).
Lletres d’himnes
Destacà també per la composició de lletres d’himnes, ya fora per a localitats (com Pedreguer, en música de A. García de Vera, o Vallada), entitats festives (com la falla L’Albufera de Catarroja) o culturals (com Lo Rat Penat).
Atres obres
Anfós també té obra en prosa, encara que no tan fecunda, ni molt manco, com la poètica. A banda dels seus escrits periodístics, ya comentats, participà en diferents mijos de comunicació. Prologà publicacions emblemàtiques, com ara el llibre del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.
Colaborà en Història de Lo Rat Penat de Valéncia, i en Cent anys de literatura festiva. El Concurs de llibrets de falla 1903-2003. Fon autor de relats curts: La darrera singlada, en el qual obtingué el premi Ernest Anastasio Pascual de l’Ateneu de Valéncia i se li concedí la Caragola de Plata; Estrictis, relat infantil; El jove Miquel; i Els infants bigotuts. Té obra en prosa publicada en els llibres colectius de l’Aellva: Goles en clam, Clams de vida i Clams en llibertat. Colaborà en diversos altars de Sant Vicent, com ara els de Russafa, El Carme, El Tossal, La Canyada i El Mocadoret.
Festes i tradicions
Fon Mantenedor en els Jocs Florals de Valéncia de 1995, i en la presentació de dos Falleres Majors de Valéncia (1987 i 1992).
Com a catòlic, participà i colaborà en diversos programes de festes religioses, com ara: les del Crist de la Fe del Carme, de Sagunt; el de la Mare de Deu de la Salut, de Chirivella; els de la Mare de Deu dels Desamparats, del carrer Sagunt i del carrer Quart…
Lliteratura festiva i humorística
La producció enumerada fins ad este moment, que és molt ampla, se complementa en la vasta obra de poesia fallera i festiva, que fon la que li donà més repercussió en el gran públic. Fon el poeta de capçalera de la revista «Lletrafaller», puix intervingué en tots els números publicats fent unes quartetes graciosíssimes que resumien els artículs de la revista, i que apareixien firmades per noms estrafalaris inventats pel seu geni.
També intervingué en el concurs de poesia festiva que organisà la Junta Central Fallera durant molt anys i que rebia el nom de l’Olimpiada de l’Humor. El primer premi portava el nom de l’Antorcha de l’Humor. A Anfós li cap l’honor d’haver rebut la primera i l’última de les antorches d’eixe concurs tan popular. En total, rebé eixe premi en sis ocasions: en 1966, 1978, 1980, 1983, 1985 i en 1993.
Poesia fallera
Ara be, la seua extraordinàriament numerosa obra llibretera l’ha fet puntal referent de la poesia fallera. Escrigué més de 900 llibrets de falla, en un estil fàcilment reconeixible pel seu humor fi i irònic i deliciosament subtil. Amprava metàfores, normalment de verdures i fruites (encara que també utilisava l’ornitologia i la carcinologia) per a donar un segon, o tercer, o quart sentit… als seus versos, lo que els fea exquisitament chamarrusquers. Escrigué el seu primer llibret per a la falla infantil del seu carrer, la falla Tomasos-Carles Cervera, en 1951.
El magistral poeta festiu Pepico Bea llegí els seus versos i l’animà a continuar en eixa llabor festiva i fallera. En 1955, Lo Rat Penat, entitat que organisava el concurs de llibrets de falla des de 1903, creà i donà el nom de premi extraordinari ‘Bernat i Baldoví’ al màxim guardó d’eixa justa poètica-festiva. L’any següent, Anfós escrigué el seu primer llibret gran, que, ya a primeries, l’aüçà als primers llocs d’eixe concurs. Fon en 1958 quan guanyà el seu primer premi Bernat i Baldoví, precisament per a la falla Tomasos. Durant sa vida, tornaria a guanyar-lo en setze ocasions més, fins a arribar a 2007, quan obtingué el seu últim, el que fea el decimosèptim màxim guardó del concurs de llibrets en el seu conte particular, per a la Falla Gravador Esteve-Ciril Amorós, batent tots els rècorts. Josep Bea i Emili Panach “Milo”, en 10 Bernats cada u d’ells, estan a molta distància d’Anfós, que mereixqué que els seus companyons poetes festius, li donaren, no ya el nom de mestre, sino el d’emperador del vers faller.
I no a soles ha guanyat els premis extraordinaris Bernat i Baldoví comentats; per si fora poc, també s’ha fet en un bon grapat d’uns atres premis extraordinaris del mateix concurs de llibrets de Lo Rat Penat. Aixina, conseguí molts premis extraordinaris Maximilià Thous, Almela i Vives, Andrés Cabrelles, Peris Celda, Esteve Victoria, Emili Panach “Milo”, Emili Camps i Gallego, Josep Melià i Excma. Diputació de Valéncia; i, ademés, contribuí a conseguir a diverses comissions l’extraordinari Regne de Valéncia, al millor llibret en el seu conjunt. Segons els contes del propi Anfós en les seues memòries, i ampliats des de la publicació de l’últim dels seus llibres biogràfics, ha rebut un total de 94 premis extraordinaris. Sense contar els Bernats.
Els versos festius foren, des del principi de la seua trayectòria com a poeta, la vàlvula d’escap per a encarar-se en proyectes més sérios, encara que no necessàriament millors. Ya des del temps de la mili, escrivia versos satirisant als companyons i mandos de la seua etapa castrense. I eixa alegria burlesca l’acompanyaria tota sa vida.
Ell no considerava al llibret com una cosa vulgar, o d’un categoria inferior. De fet, gràcies a autors com Anfós, els llibrets d’ara tenen una construcció poètica correctíssima, i s’utilisa un lèxic cuidat, usant adequadament les regles ortogràfiques i gramaticals. Hui, segons paraules del propi Anfós, “el llibret és una cosa molt séria… sense perdre gens ni miqueta de chamarrusqueria, clar”.
Parlant de poesia, deixà escrit que, sent molt, molt escrupulós en la norma poètica i en la rima, la clau del vers és la musicalitat. “Si se pert eixa musicalitat, se pert tot; no hi ha poesia…”, sentencià. I aixina, de fet, els seus versos s’han adaptat musicalment per diversos cantautors, com Vicent Savall, destacant La casa vella, autèntic himne popular per a molts valencians.
Fon, en el millor sentit, un intelectual compromés en la seua pàtria i en la seua llengua. Ell, que en sa vida acumulà més de 300 guardons, molt orgullós deixà escrit: “Si yo haguera de presentar-vos la meua targeta de visita per a donar a conéixer els meus mèrits, voríeu que baix del nom figura el títul: ¡valencià!”.
