Valéncia, 01/03/2024
Anfos Ramon i García naixque en el barri de Russafa de la ciutat de Valencia el 28 de març de 1924. La familia estava domiciliada en el carrer Tomasos, 5. Son pare, Vicent Ramon Verdeguer, era de professio jornaler, mes tart fon polimentador i finalment bomber; sa mare, Maria García Isidra, se dedicarà a les labors domestiques i a la criança dels fills: Vicent, Anfos, Maria, Rosa, Ferran i Dolors.
Anfos, començà a treballar com a dependent als dotze anys, alternant en els estudis. Als 21 anys partirà cap a Alacant a prestar el servici militar i, ya llicenciat, s’emplearà com administratiu i contable –durant un llarc periodo en la firma Torrons Galiana–. En 1952 s’havia casat en Rosa García Ubeda, tambe administrativa –telegrafista–, establint el seu domicili en el carrer Sant Vicent Martir, 100, del cap i casal. Del matrimoni naixeran Alfonso Manuel, Gemma i Jorge Vicente. Si haguerem de definir de manera rapida a Anfos direm que era home de familia, profundament religios i valencianiste compromes.
Provablement s’inicià en el valencianisme i en la lliteratura de la ma del poeta Josep Mª Bayarri, a qui admirava. La seua carrera lliteraria despegà en tots els honors en 1963, any en que conseguix el “Premi Valencia” de lliteratura convocat per la Diputacio de Valencia. Des de llavors un cumul de premis omplin el seu curriculum lliterari; ofici el d’escritor que compaginà en el seu treball. Tambe escriura en el periodic economic Al dia, sent membre de la seua redaccio.
A finals dels anys 70, quan emergi la descarada campanya de catalanisacio llingüistica i cultural, s’incorporà de ple en el valencianisme, constituint-se en un bastio d’este moviment; i, si be ya era membre de Lo Rat Penat, al fundar-se el Grup d’Accio Valencianista se convertirà en un soci destacat. Les seues colaboracions en el Som –orgue semanal d’esta entitat– eren esperades en ansia. Alli escrivia baix el seudonim Al Russafi i aixina firmava la seccio “El Contrast”; la seu ploma afilada abordava de manera critica, casi sempre carregada de satira i chamarrusqueria –com faria Bernat i Baldovi, en qui l’han comparat–, l’actualitat socio-politica de la semana. Tambe escrivi per al bolleti de Lo Rat Penat, entitat en la que desempenyorà carrecs de responsabilitat.
Des de que el doctor Joan Gil Barberà arribà a la presidencia de Lo Rat Penat (1982), Anfos Ramon ocuparà la vicepresidencia i la presidencia de la seccio de Jocs Florals de l’entitat, sent el seu responsable durant un llarc periodo, durant el qual es celebraria, al poc d’estrenar-se en el carrec, el centenari d’esta justa poetica (1983).
La seua produccio escrita podria dividir-se en dos grans blocs, el que representa la lliteratura festiva-satirica, especialment de les falles, sent u dels poetes mes prolifics en la confeccio de llibrets de falla, a l’hora que u dels mes llorejats; i una atra faceta mes profunda i intimista en la que trobem tambe poemes religiosos i patriotics. Esta segon vertent enllaçaria en el seu primer poemari premiat, A tres carrers (1963). Tambe es el poeta que conta en u dels palmares mes grans en quant a la consecucio de la Flor Natural –maxim guardo poetic– en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia, i que tambe obtingue en Algemesi (1957); en Meliana, en Vilanova de Castello i Puçol (1958); en Castello, Manises i, novament, en Vilanova de Castello (1959); pero sera en Paterna a on mes voltes la guanyà, i igualment en Valencia. Tambe obtingue este premi poetic en Xativa, Massamagrell, Nules i Massanassa. Consegui en varies ocasions els premis “Englantina” –a la poesia patriotica– i “Viola” –a la poesia religiosa– en el marc de les convocatories dels jocs florals, a banda d’uns atres guardons lliteraris.
En est orde de coses senyalem que en 1975 obtingue el premi “Xavier Casp” convocat per l’Ajuntament de Carlet en el seu llibre Sembrarem la veritat; en 1977 el “Ciutat de Castello” en el seu poemari Des de la veu del silenci; en 1981 el premi “Falla Pintor Andreu” pel seu llibre Exigiré la font i el testimoni; el “Premi Primavera” de l’Associacio Cultural i d’Investigacio “El Palleter” de Catarroja en 1982 i en 1984 per I les notes de vidre a la paraula i Si el vent estrena paraules, respectivament. En 1990 publica La meua historia exigida i en 1993 L’espill transparent i De la nit i les mentires. En 1997, per La clau del llavi obert, obte el «Premi Valencia» de Poesia, «Roiç de Corella» de l’Ajuntament capitali.
Catolic practicant, fon una persona molt implicada en l’Adoracio Nocturna, en la Confraria del Sant Caliç, en la festivitat del Corpus,i tambe estigue molt relacionat en el mon vicenti, per al que escrivi alguns milacres.
El seu compromis civic i social el portà a militar en Unio Valenciana i, mes tart, en desapareixer este partit, ho feu en Coalicio Valenciana, possiblement ya mes en caracter testimonial que com un activiste politic.
Profundament enamorat de la seua Rosa, quan esta falli en 2005 ell tambe ana perdent vitalisme, fins a que es produiria el seu obit en juny de 2014 en la seua Valencia natal.
Entre les seues distincions, a banda de la multitut de premis en flors naturals o en llibrets de falla, consegui en 17 ocasions el “Bernat i Baldoví”, maxim guardo en el concurs que secularment organisa Lo Rat Penat, sifrant-se el numero de llibrets que escrivi en mes de 900; fon el III Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana (any 2002), motiu pel qual l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana li dedicà unes jornades per a profundisar en la seua figura i obra en l’any 2003. En 2005 rebe la Palma Dorada del Grup Cultural Ilicità “Tonico Sansano”, en 2007 el premi “Josep Mª Guinot” de la Cardona Vives i en 2008 el premi “Llealtat” del GAV.
En 2015 diferents entitats culturals, civiques i del valencianisme solicitaren de l’Ajuntament de Valencia que li dedicara un carrer, peticio que podria fer-se efectiva enguany que es complix el centenari del seu natalici.
Artícul publicat en el bolletí del Rogle Constanti Llombart nº210-Març 2024.
