Valéncia, 15/05/2024
Publicat en la secció de Vicent Ramon Calatayud «Volent arribar», del diari Las Provincias.
Ya no paren els actes: «Anfós Ramon 100 anys del poeta, en llengua valenciana» iniciats el 4 de març en la Llonja.
Glossant-li La Casa Vella, fiu allí ensaig del text i ací escòrrec més suc:
«Yo tinc una casa vella
al poble on em vaig criar.
Tinc un forcat, una rella
i un lligó i una corbella
que saben de treballar.»
Ell reverència l’antiguetat d’un habitage, en el lloc a on viu, mentres creix… la proximitat dels veïns i la sabiduria del treball.
«És una casa que obliga
a recordar als majors:
Una casa molt antiga
que sap del gra i de l'espiga
i de frets i de calors.»
Crida en favor dels yayos, reivindicant anys de vida i llavor; d’hivern i estiu.
«I tinc davant el paisage
d'un poble que mira al cel»
Exuberància de claror, acaronant les mirades.
«Portant al cor el mensage
d'una llengua que es fa image
i és més dolça que la mel.»
Ulls manen a boca, per a que viajera cante, en dolces paraules pròpies: Valencianes.
«Allí tinc un lloc propici
per reviure la costum.
Tinc el recort i l'indici
d'una vida i un ofici
ple de terra i ple de llum.»
Costum i plenitut…
«I tinc el temps de l'escola
i les llibretes en blanc»
L’época escolar de cató i plana neta.
«Tinc el colom que revola
i el morter i la caçola
i la tauleta i el banc»
Harmònic, fa ballar a l’au en elements de la cuina.
«Allí tinc el pas primer
i encara el primer desig.
Tinc la flor del taronger»
Iniciàtic, brollar florit de joventut.
«el joc montat al carrer
el trinquet i el sèt i mig.»
Esplai a la porta de casa; pilota i baralla: jugar es reptar i viure.
«I perque la meua infància
està viva en aquell lloc
ara que ho veig a distància
comprenc la seua importància»
Remembrança, que amere a l’esperit que sent…
«I em dic per dins poc a poc»
Per al resum final:
«Yo tinc una casa vella que em parla del dia clar. Tinc el blat i la rosella i un somi entre cella i cella: ¡Tornar al poble, tornar!»
